Pinceladas Esther

Pinceladas Esther
La riqueza de cada casa está en la capacidad de sus habitantes y de dejarnos sorprender por la vida, cada situación requiere esfuerzo. Abrir cajar y armarios siempre remueve la historia compartida y prepara para lo que está por llegar.

sábado, 27 de mayo de 2017


Memòries???




Ahir vaig rebre una memòria, sí, aquestes que fan les entitats per tal de donar a conèixer la seva tasca, en rebrem moltes i he de reconèixer que algunes sorprenen i ens apropen a la realitat que, moltes vegades no coneixem o ens obren alguna perspectiva nova, ofereixen una esperança.

Però altres moltes vegades, les memòries són una forma de justificar la feina, de mirar-se el melic, sense oferir res nou, o més encara, és com quan un parla constantment d'un mateix sense ni tant sols veure que l'altre ja no l'escolta per que fer-ho no li aporta res ans al contrari.


Ahir vaig sentir pena i vergonya en fullejar la memòria que em va arribar, no només era plena de narcisisme, si és que existeix el narcisisme institucional, sinó que a més ho feia en detriment constant, implícit i explícit, de les persones ateses per l'entitat, o sigui del que ells diuen usuaris, vull creure que sense consciència del que suposa això per a la persona concreta.


Primer em vaig enrabiar molt i vaig sentir compassió per les persones que allà sortien i les moltes que tot i no sortir estaven representades per elles, no hi ha dret, vius una situació vulnerable i els que se suposa que estan al teu costat, oferint un acompanyament socioeducatiu, deien, aprofiten aquesta pel seu benefici, sigui aquest del tipus que sigui.


Crec que ha arribat el moment de fer una revisió de la tasca de les entitats socials, i aquesta revisió ha de ser profunda, ha d'anar més enllà dels números, de les persones ateses (usuaris com els hi agrada dir), dels ratis, dels (suposats) comptes clars... cal veure des d'on i per que es fa la tasca que es fa.


Cal tornar a cercar que la tasca que es realitza tingui un benefici que repercuteixi en una societat millor, en fer millors persones, en acompanyar a vides plenes, ... Que no sigui una feina més o ni això.


Per a tenir un món millor cal treballar les bases, els valors i els com més que els que, allò que es fa no és el més important quan un viu una situació que el fa patir, Josep Riera (S. XX) ja deia que "per omplir el pap serveix qualsevol cosa" però acompanyar a viure és molt més que això, segurament té més a veure amb considerar l'altre com a un igual i tractar-lo així i que ell s'hi senti.


De totes maneres cal agrair la tasca de moltes i moltes entitats que sí que treballen per les persones, per a cada una d'elles i pel seu bé.


"Y es que sólo el amor es lo que da valor a todas las cosas..." (Teresa de Jesús)



¿¿¿Memorias???


Ayer recibí una memoria, sí, esas que hacen las entidades para dar a conocer su labor, recibiremos muchas y tengo que reconocer que algunas sorprenden y nos acercan a la realidad que, muchas veces, no conocemos o nos abren alguna perspectiva nueva, ofrecen una esperanza.

Pero otras muchas veces, las memorias son una forma de justificar el trabajo, de mirarse el ombligo, sin ofrecer nada nuevo, o más aún, es similar a cuando uno habla constantemente de si mismo sin ni siquiera ver que el otro ya no le escucha porque hacerlo no le aporta nada, al contrario.

Ayer sentí pena y vergüenza al hojear la memoria que me llegó, no sólo estaba llena de narcisismo, si es que existe el narcisismo institucional, sino que, además, lo hacía en detrimento constante, implícito y explicito de las personas atendidas por la entidad, o sea, de lo que ellos llaman usuarios, quiero creer que sin conciencia de lo que supone esto para la persona concreta.

Primero me dio mucha rabia y sentí compasión por las persona que allí salían y las muchas que, a pesar de no salir, estaban representadas por ellas, no hay derecho, vives una situación vulnerable y los que se supone que están a tu lado, ofreciendo acompañamiento socioeducativo, decían, aprovechas ésta para su beneficio, sea éste del tipo que sea.

Creo que ha llegado el momento de hacer una revisión de la labor de las entidades sociales, y ésta revisión debe ser profunda, debe ir más allá de los números, de las personas atendidas (usuarios como les gusta decir), los ratios, de las (supuestas) cuentas claras.... hay que ver desde donde y por qué se hace la tarea que se hace.

Hay que volver a buscar que la tarea que se realiza tenga un beneficio que repercuta en una sociedad mejor, a hacer mejores personas, en acompañar hacia vidas plenas,... que no sera un trabajo más o ni siquiera eso.

Para tener un mundo mejor hay que trabajar las bases, los valores y los cómo más que los qué, lo que se hace no es lo más importante cuando uno vive una situación que le hace sufrir, Josep Riera (S. XX) ya decía que "para llenar el buche sirve cualquier cosa" pero acompañar a vivir es mucho más que eso, seguramente tiene más que ver con considerar al otro como un igual y tratarlo así y que él se sienta así.

De todos modos, hay que agradecer la labor de muchas y muchas entidades  que sí trabajan por las personas, para cada una de ellas y por su bien.


"Y es que sólo el amor es lo que da valor a todas las cosas..." (Teresa de Jesús)