Bach intim

La vida sempre sorprèn, malgrat de vegades ens sembli que no ho podrà fer, sempre es supera.

El diumenge 12, vaig assistir a un dels concerts que organitzen al Monestir de Sant Benet en el cicle “Música i silenci”, com tots els que havia viscut havien estat molt especials, cada un per una cosa, doncs anava convençuda de que de nou així seria però va estar un regal de la vida.

Era un concert d’orgue, i d’obres de Bach, de fet, l’organista era en Juan de la Rubia, organista a la Sagrada Família, i un del més reconeguts al món entès en la matèria i en el no tan entès. Com sempre es va iniciar amb un text llegit per la Teresa Forcades en el que ens esclaria el títol del concert: “Bach íntim”, ja que, com experimentaríem després la intimitat de Bach està just en això en la seva intimitat amb Déu i amb la de qui l’interpreta, sense això l’obra no seria el que és.

Després dels minuts de silenci, en Juan va començar la seva magnifica interpretació de diferents corals de Bach que anava descrivint i a l’hora fent-nos aprofundir en elles d’una forma magistral. Les acompanyava d’unes improvisacions que anaren acompanyant-nos cada vegada amb més profunditat fins a la darrera en que vàrem transcendir tot l’esperat.

Ahir a la tarda vàrem poder gaudir, més enllà del concert, d’una estona d’intimitat amb allò que ens sosté i ens dona alè, amb Aquell que ho és tot i amb qui podem unir-nos formant part d’un tot per tal de inundar el món de bellesa i bondat.

Crec que la música és una de les vies més privilegiades per a la comunicació d’allò inefable, d’allò per al que no existeixen paraules, i ahir vàrem poder participar tot i no fer res més que callar i escoltar d’aquest moment d’intimitat amb el Juan, Bach i amb Déu tri.